MÀQUINES PROVERBIALS #2

En aquest segons lliurament de les màquines passem ja a treballar sobre la base d’un proverbi concret. L’hem extret del capítol segon de les Analectes de Confuci, el recull del ensenyaments del mestre xinès del segle IV a.n.e.

Pensar sense estudiar és inútil,
estudiar sense pensar és perillós.

L’estructura del proverbi, doncs, és:

A sense B és C;
B sense A és D.

On A, B [+verb]; C, D [+Adjectiu

A - B = C

B - A = D

Per tant, si utilitzem mitjans aleatoris com els que comentàvem al número anterior (agafar el primer verb que aparegui a la pàgina X d’un diccionari; demanar a persones diferents que pensin verbs i adjectius) i substituïm les lletres per les paraules, ja podem posar en funcionament la màquina. Aquests són alguns dels proverbis obtinguts durant les investigacions:

Cantar sense follar és brut,
follar sense cantar és meravellós.

Menjar sense pintar és verd,
pintar sense menjar és artístic.

El segon cas ha fet pensar als investigadors en la necessitat d’una matriu de trets més restrictiva. La naturalesa evocativa dels proverbis fa que puguin suportar la tensió semàntica generada per un adjectiu no qualificatiu (‘verd’), més restringit semànticament, però què us sembla el següent cas, obtingut també en treball de camp:

Demolir sense menjar és calent,
menjar sense demolir és groc.

Pensem que aquest cas demostra: a/ que no cal delimitar la tria dels verbs: el ‘proverbi de la demolició i el menjar’ seria fàcilment comprès per treballadors de la construcció, i b/ els adjectius plantegen algunes friccions: ‘calent’ potser falla per estatiu, mentre que els proverbis apel·len a un temps indeterminat. ‘Groc’ pot tolerar-se, però en aquest cas, menys ‘artístic’ que el de follar i cantar, la sinestèsia està més forçada.

Com veieu, això és work in progress. Qualsevol aportació serà benvinguda.