Deep in the Coral Forest
after Arno Holz

Sea, sea, sunshiny sea,
as far as you
can see.

Over the bighilly waters,
dinmaking, headtheballing, bellylaughting, carryoncamping,
pleasurebeaching, hurlyburlying, gruntslabbering,
slimslowsliding,
yacketyyacking, yoohooing, through the megaphones
of their hands,
seaweedgreenhairy, scaleslipperyskinned, fishtailflippered,
swimdiveglittering, swimrisegleaming, swimplatspluttering
like mad:
a thousand tritons!

On bright
dolphidorsalfins
high in a seashell:
a woman!

Oh her ringdingdingalings, her wopbopaloobops,
her lollipoplips, her whollydivine
bucknakedness in the
Sun!

Beneath her drooling, beneath her gabbling, beneath her
dribbling,
constantly approaching
the highwalled, the spangling, the technicolouredthreedimensional
slipperydippery balustrades,
dirty, fat, lecherous
like toads,
seven old, seven slimy,
seven seaplurting,
seabedbristlebearded, seaelephantfarslimy, sealionshockheaded,
walrusquadruplechinbeerbarrelled
seamonsters!

Their ugly mugs!
Their pimplepopped backsnashing!
Their nightmarebreath and disastermovieodours!

Sooner than you could say
hickerydickerydock backwards,
I've leapt superherolike
from behind my
snortneighnosed, hoofthudthumping, arselapping
bighideglistening, shovelshouldered
twelve-in-hand,
like,
straight into the middle of them!
Zap! Wham! Kapow!
I biffbaff and bitchslap and knuckleknock
their heads.

Oh how they
gurnygobsob
and bawlthewholewayhome!

The lady smile
and after a beguiling,
charmthepantsoffyou, manoftheworld gesture,
lackadaisically I invite her
with utmost respect
into my bigfish, my kingofthehighway,
my extravagantly
windowsparkling, amberflashing, coralbleaming,
allmodcons twoseater,
then sweep her off into my happydays,
I zoom off
with her into my leatherpaddedcomfy,
I disappear from view
with her
into my delectable, majestical, superduper, topoftherange,
my wonthelotto, most magicalhalflit,
wonderfulunderwater rotatingbedwithmirrorceilinged
purple grotto!

Alan Gillis, from Somebody, Somewhere

Sobre el costum britanic de fer jocs de paraules amb els titulars, sovint amb ironies de gust dubtos

Un articles sobre l'augment del nombre de morts per cirrosi:
Sobering increase of people dying for a drink

El nom de la revisteta gratuita de l'Ajuntament de Belfast: City Matters

Campanya per promoure el voluntariat: U never Lot: Volunteer

Nadal psico-politicament corretgit

Jueces por la antropofagia
Empar Moliner

Por fin el Ayuntamiento de Barcelona ha captado el profundo malestar de
los ciudadanos. Por fin, en el belén que todos los años se monta en la
plaza de Sant Jaume se prohibirá la figura del caganer. El motivo es
extraordinario. Resulta que el caganer es incívico. Sí. Los ciudadanos
somos tontos y no distinguimos realidad y ficción, por lo que, si vemos
una figura defecante del siglo XVIII, nos lanzamos a la calle y nos
convertimos en cagones en serie. De hecho, si vamos al cine a ver una de
Tarzán nos entran unas ganas tremendas de aullar en taparrabos. (Por
suerte, Barcelona es moderna y las ordenanzas municipales no prohíben el
nudismo). Vamos, que está muy bien que se termine con una muestra más de
la intolerable coñita catalana.

Se armó el belén, que diría el inefable Paco Martínez Soria.
La idea es tan loable, tan bienintencionada, que creo que el consistorio
debería ir más allá. En el belén hay muchas otras figuras que incitan al
incivismo. Como el pescador. ¿Acaso tiene licencia? ¿Y si resulta que se
está cargando el ecosistema por culpa de capturar ilegalmente peces
protegidos? Del mismo modo, y sin dejar el río, también hay que eliminar
la figura de la lavandera. No sólo porque al ser mujer y encargarse de las
tareas del hogar está perpetuando el sexismo, sino porque contamina el
agua. Y, pensándolo bien, otro que contamina es el cerdo que siempre ponen
detrás de la cueva. Ese cerdo defeca tanto como el caganer y todo el mundo
sabe que las defecaciones de cerdo, si no están controladas, se convierten
en purines. Si en ese belén no hay un pipí-cerdo, el cerdo tiene que
desaparecer. Y tienen que desaparecer también la gallina y las ovejas. El
motivo es evidente. Las normativas del Ayuntamiento de Barcelona prohíben
llevar animales sueltos. Pero es que el leñador tampoco puede estar allí.
¿Acaso sabemos qué hace con la leña que acaba de recoger? ¿Y si piensa
encender un fuego en una zona no controlada? De todas formas, lo más
incívico del belén es el niño Jesús semidesnudo. Ningún pastorcillo con la
carrera de asistente social lo aprobaría. María y José van bien abrigados,
pero el bebé no tiene ni una humilde mantita.

Vaya familia desestructurada, en la que el padre y la madre no se despojan
de su ropa para arropar al crío. Considero que el bebé sería mucho más
feliz con unos padres de acogida (excluyendo a los señores de Herodes,
desde luego). Y hasta creo que estaría bien prohibir a los camellos,
porque, según se mire, son propaganda encubierta de una marca de tabaco...
Pero esto tiene que ser sólo el principio. La incorrección no se acaba
nunca. Sin dejar el terreno escatológico y aprovechando las fiestas, hay
que prohibir igualmente tradiciones tan incívicas como la del caga tió.
Como saben ustedes, la noche del 24 los niños apalean un tronco de árbol
con el noble propósito de conseguir que defeque regalos. No sólo es
inadmisible tanta deposición. Es inadmisible que los regalos se consigan a
través de la violencia. Es bulling a un tronco indefenso. La letra de la
canción sugiere que con las palizas se consiguen regalos:
"Tió, tió, caga torró, sino et donaré un cop de bastó". Los niños que hoy
pegan al tió, mañana tal vez pegarán a Papá Noël (y no quiero dar ideas.)
Por eso, propongo que la noche del 24 los niños se sienten junto al tronco
y dialoguen con él. Yo creo que habiendo acabado con el belén y con el
tió, sólo nos quedará acabar con los famosos trabalenguas "en Pinxo i en
Panxo" y "setze jutges d'un jutjat". En el primero, el tal Pinxo le
pregunta al tal Panxo si desea que le pinche con un punzón, y Pancho dice
que sí, aunque con una condición: que en la barriga no. Si esto no es
sadomasoquismo consentido, ya me dirán qué es. Por lo que respecta a los
dieciséis jueces, se dedican a comer hígado de un ahorcado. Es decir,
están a favor de la pena de muerte y de la antropofagia. Yo cambiaría el
trabalenguas por uno que dijese algo así: "Setze jutges tolerants, mengen
plats vegetarians". Como, además de tener una letra cívica no cuesta
pronunciarlo, evitaremos la terrible discriminación que los trabalenguas
suponen para los disléxicos.

EL PAÍS - 03-12-2005

el joc de l'estiu..o no

Segons informen els amics de Verbalia, els sudokus no son pas japonesos. Per saber mes: http://www.vilaweb.com/www/verbalia/sapiens/

i per a sudokus: www.sudoku.com

VIG

VERBiGRÀCIA és una publicació aperiòdica de ludolingüística que neix al context de les Facultats de Lletres de la Universitat de Barcelona i s'expandeix per tot l'univers jugon del país i més enllà.

Per rebre-la només cal que ens escriviu a : verbgracia@yahoo.es

VIG 3: TOT ÉS PALINDRÒMIC

L’Alex Vila li dedica aquest palíndrom al director de cinema Marcel Leal:
OTRO CORTO

VIG 3: TITÒLEGS LITERARIS

Us proposem un joc per les hores lliures de l’estiu. Es tracta de diàlegs o monòlegs fets a partir de títols d’obres literàries. Les úniques normes són que els títols s’han d’utilitzar complets, que no s’hi poden afegir nexes ni incorporar-hi paraules noves i que al final s’ha de donar la solució autorial en forma de successió dels noms dels autors per ordre d’aparició. Els col·laboradors verbigràcix poden optar per elaborar titòlegs nous, o completar els que nosaltres proposem (una variant serien els titòlegs cinematogràfics o musicals). Veiem-ne alguns exemples:

‘Ellas no se dan cuenta’

­- Lolita (la máquina de follar): Querido Miguel, París era una fiesta.
- Miguel Strogoff (el hombre sin atributos): París no se acaba nunca, Lolita…
- Lolita: ¡Si esto es un hombre!
- Miguel Strogoff (a sangre fría): Siempre somos demasiado buenos con las mujeres…

FÓRMULA: Vian, Nabokov, Bukowski, Ginsburg, Hemingway, Verne, Musil, Vila-Matas, (Nabokov), (Nabokov), Primo Levi, (Verne), Capote, Queneau.

‘Confesiones de un comedor de opio inglés’

“Antes de amanecer, la feria de las vanidades, vestida de luz, atravesó los campos…” Así hablaba Zaratustra, un hombre valiente, cándido (un caso clínico), al filo del agua sobre el océano, descalzo, viviendo por la palabra.

FÓRMULA: De Quincey, Gerhart Hauptmann, Tackeray, Jaroslav Seifert, Moshe Shamir, Nietzsche, Jordan Radichkov, Voltaire, Buzzati, Agustín Yáñez, Edmundo de Amicis, Zaharie Stancu, Alice Walker.

VIG 3

Comencem a rebre els primers lapsus. Recordeu que VERBiGRÀCIA col·labora amb el Departament de Psicolingüística de la UB en la recollida de lapsus linguae en català.

Context: radiofònic, El Matí de Catalunya Ràdio
Sexe: Femení

Notícia sobre Rodrigo Rato, president del Fons Monetari Internacional (FMI):
- D’altra banda, el president de l’FBI…


Context: perruqueria
Sexe: Femení

La Raquel Cessada ens comenta que la seva tieta, perruquera, en saber que el marit d’una clienta havia mort feia unes setmanes:
- Enhorabona!


Context: restaurant xinès

Sexe: Femení

La senyoreta X comentant la seva habilitat en conduir la moto tot i haver begut.
-...fins que no me la moti...

Context: restaurant Tinc gana de Reus

Sexe: Masculí

El Sargento Pioje ens explica que en plena conversa sobre l’especulació immobiliària, l’Edu diu de l’Alfonso que és un gaznate de la construcción.

VIG 3

La Leli ha anat a la Xina, a estudiar in situ la proverbialística potencial a l’obra de Confuci i altres clàssics.

VIG 3

JA HA SORTIT EL TERCER NÚMERO DE VERBIGRÀCIA.

COM SEMPRE, DEMANEU-LO A

VERBGRACIA@YAHOO.ES

LINGUS LAPSUAE

Encetem un nou espai en col·laboració amb el Departament de Psicolingüística de la Facultat de Lingüística de la UB. En Faust Diéguez ens ha fet saber que avui per avui no existeix cap treball acadèmic sobre el fenomen dels lapsus linguae, les equivocacions de la parla, en català. Com a primera passa cal fer un treball de camp de recollida de casos amb el seu context per a crear un corpus, de cara a que, posteriorment,
se’n puguin analitzar les característiques i recurrències.

Per tant, us animem a que ens feu arribar exemples que hagueu sentit o que hagueu dit vosaltres mateixos.
Coses com :

‘L’altre dia ho dia ell’ (ho deia ell)
‘Ho haurem de fodarar’ (foradar)
‘Aquest pernil selano estava molt serrat.’
‘Cent setenta-tinc.’
‘Has vist la pel·lícula d’en Benet Kranagh?’
‘Vaig anar a un concert d’en Pompeu Penya.’

Envieu-nos exemples, si pot ser amb el seu context (tema de la conversa, edad i sexe dels interlocutors) i participeu en la recollida.
verbgracia@yahoo.es

MÀQUINES PROVERBIALS #1

Aquesta secció recull l’estat de les investigacions de Mar Putina i Àlex Vitrols en el camp de la lingüística potencial. L’estudi de les recurrències i les estructures profundes de proverbis i dites populars ha dut els investigadors ha declarar l’existència d’aquests mecanismes, que en declaracions de Putina a VERBiGRÀCIA: ‘demostren la potencialitat semantitzadora de la forma’. En aquest número presentem la màquina més simple, basada en A = B.

Instruccions d’ús del mecanisme:

S’escull una seqüència copulativa i s’hi insereix una relació qüalificativa entre dos conceptes, tot deixant els nodes en blanc, del tipus:

A és una de les formes més sofisticades de B

A continuació, pensem dos conceptes abstractes, de la manera més aleatòria possible (l’atzar + diccionari; diferents persones pensen les paraules en silenci), per exemple:

alegria/ promiscuitat; antropofàgia/ felicitat.
A, B= Nom[+abstracte]

Fet això, s’introdueixen els conceptes dins de la màquina:

L’alegria és una de les formes més sofisticades de promiscuïtat

i a la inversa

La promiscuïtat és una de les formes més sofisticades d’alegria


Ja podeu capbussar-vos dins la màgia altrament matemàtica d’aquestes màquines, que desvetllen les interioritats de les més altes mostres del pensament humà.

MÀQUINES PROVERBIALS #2

En aquest segons lliurament de les màquines passem ja a treballar sobre la base d’un proverbi concret. L’hem extret del capítol segon de les Analectes de Confuci, el recull del ensenyaments del mestre xinès del segle IV a.n.e.

Pensar sense estudiar és inútil,
estudiar sense pensar és perillós.

L’estructura del proverbi, doncs, és:

A sense B és C;
B sense A és D.

On A, B [+verb]; C, D [+Adjectiu

A - B = C

B - A = D

Per tant, si utilitzem mitjans aleatoris com els que comentàvem al número anterior (agafar el primer verb que aparegui a la pàgina X d’un diccionari; demanar a persones diferents que pensin verbs i adjectius) i substituïm les lletres per les paraules, ja podem posar en funcionament la màquina. Aquests són alguns dels proverbis obtinguts durant les investigacions:

Cantar sense follar és brut,
follar sense cantar és meravellós.

Menjar sense pintar és verd,
pintar sense menjar és artístic.

El segon cas ha fet pensar als investigadors en la necessitat d’una matriu de trets més restrictiva. La naturalesa evocativa dels proverbis fa que puguin suportar la tensió semàntica generada per un adjectiu no qualificatiu (‘verd’), més restringit semànticament, però què us sembla el següent cas, obtingut també en treball de camp:

Demolir sense menjar és calent,
menjar sense demolir és groc.

Pensem que aquest cas demostra: a/ que no cal delimitar la tria dels verbs: el ‘proverbi de la demolició i el menjar’ seria fàcilment comprès per treballadors de la construcció, i b/ els adjectius plantegen algunes friccions: ‘calent’ potser falla per estatiu, mentre que els proverbis apel·len a un temps indeterminat. ‘Groc’ pot tolerar-se, però en aquest cas, menys ‘artístic’ que el de follar i cantar, la sinestèsia està més forçada.

Com veieu, això és work in progress. Qualsevol aportació serà benvinguda.

Plagiari

PLAGIARI PER ANTICIPACIÓ

Un exemple quasi perfecte de tautograma: gairebé totes les paraules comencen per la lletra de la homenatjada.
Gràcies a la Raquel Cessada per la col·laboració.

Celebra a una dama poeta, llamada Antonia
Antes alegre andaba; ahora apenas
alcanzo olvido, ardiendo aprisionado;
armas a Antandra aumento acobardado;
aire abrazo, agua aprieto, aplico arenas.

Al áspid adormido, a las amenas
ascuas acerco atrevimiento alado,
alabanzas acuerdo al aclamado
aspecto, a quien admira antigua Atenas.

Agoara, amenazándome atrevido,
Amor aprieta aprisa arcos, aljaba;
aguardo al arrogante agradecido.

Apunta airado, al fin, amando, acaba
aquesta amante el árbol alto asido,
adonde alegre, ardiendo, antes amaba.

Francisco de Quevedo

Palíndroms

La invenció dels palíndroms s’atribueix al Sòtades de Meronea, poeta que va viure a l’Egipte dels Ptolomeus el segle III a.n.e. Amb menys vista que Licofró, l’inventor dels anagrames també a l’Alexandria ptolomea, Sòtades va fer un comentari en vers sobre el casament de Ptolomeu II amb la seva germana Arsinoe. Al rei no li va fer cap gràcia i va empresonar Sòtades, que va aconseguir fugir, amb tant mala fortuna que un almirall del rei el va capturar i el va llençar al mar en un bagul segellat.(1)

S’han conservat alguns fragments autèntics de versos de Sòtades(2). A més, va donar nom al metre sotàdic dels versos satírics.

Avui per avui un palíndrom és una paraula o frase que llegeix el mateix en dues direccions. Tot és palindròmic, com també ho és ‘Tira’m anís a la sina, marit’. A verbalia.com ens obsequien a diari amb un palíndrom.

En aquest número us presentem una variant, els palíndroms temàtics.
En Nacho Tururu, un dissenyador gràfic (http://nacho.vze.com), tarotista i expert palindromista ens n’envia alguns de propis:

Aj, naranja! (frutofobia)

España, pse (con desencanto nacional)

Mañana ñam (la víspera del banquete)

E.T., oye...¿peyote? (alien dealer)

I un palíndrom de la Marta Polbín, que va guanyar el concurs nadalenc de palíndroms 2003 convocat per Verbàlia.com:

Zapear trae paz.

1.Ateneu, XIV, p. 620; Plutarc, De educatione puerorum, 14
2. Veure J. G. Hermann, Elementa doctrinae metricae (1816)