LINGUS LAPSUAE

Encetem un nou espai en col·laboració amb el Departament de Psicolingüística de la Facultat de Lingüística de la UB. En Faust Diéguez ens ha fet saber que avui per avui no existeix cap treball acadèmic sobre el fenomen dels lapsus linguae, les equivocacions de la parla, en català. Com a primera passa cal fer un treball de camp de recollida de casos amb el seu context per a crear un corpus, de cara a que, posteriorment,
se’n puguin analitzar les característiques i recurrències.

Per tant, us animem a que ens feu arribar exemples que hagueu sentit o que hagueu dit vosaltres mateixos.
Coses com :

‘L’altre dia ho dia ell’ (ho deia ell)
‘Ho haurem de fodarar’ (foradar)
‘Aquest pernil selano estava molt serrat.’
‘Cent setenta-tinc.’
‘Has vist la pel·lícula d’en Benet Kranagh?’
‘Vaig anar a un concert d’en Pompeu Penya.’

Envieu-nos exemples, si pot ser amb el seu context (tema de la conversa, edad i sexe dels interlocutors) i participeu en la recollida.
verbgracia@yahoo.es

MÀQUINES PROVERBIALS #1

Aquesta secció recull l’estat de les investigacions de Mar Putina i Àlex Vitrols en el camp de la lingüística potencial. L’estudi de les recurrències i les estructures profundes de proverbis i dites populars ha dut els investigadors ha declarar l’existència d’aquests mecanismes, que en declaracions de Putina a VERBiGRÀCIA: ‘demostren la potencialitat semantitzadora de la forma’. En aquest número presentem la màquina més simple, basada en A = B.

Instruccions d’ús del mecanisme:

S’escull una seqüència copulativa i s’hi insereix una relació qüalificativa entre dos conceptes, tot deixant els nodes en blanc, del tipus:

A és una de les formes més sofisticades de B

A continuació, pensem dos conceptes abstractes, de la manera més aleatòria possible (l’atzar + diccionari; diferents persones pensen les paraules en silenci), per exemple:

alegria/ promiscuitat; antropofàgia/ felicitat.
A, B= Nom[+abstracte]

Fet això, s’introdueixen els conceptes dins de la màquina:

L’alegria és una de les formes més sofisticades de promiscuïtat

i a la inversa

La promiscuïtat és una de les formes més sofisticades d’alegria


Ja podeu capbussar-vos dins la màgia altrament matemàtica d’aquestes màquines, que desvetllen les interioritats de les més altes mostres del pensament humà.

MÀQUINES PROVERBIALS #2

En aquest segons lliurament de les màquines passem ja a treballar sobre la base d’un proverbi concret. L’hem extret del capítol segon de les Analectes de Confuci, el recull del ensenyaments del mestre xinès del segle IV a.n.e.

Pensar sense estudiar és inútil,
estudiar sense pensar és perillós.

L’estructura del proverbi, doncs, és:

A sense B és C;
B sense A és D.

On A, B [+verb]; C, D [+Adjectiu

A - B = C

B - A = D

Per tant, si utilitzem mitjans aleatoris com els que comentàvem al número anterior (agafar el primer verb que aparegui a la pàgina X d’un diccionari; demanar a persones diferents que pensin verbs i adjectius) i substituïm les lletres per les paraules, ja podem posar en funcionament la màquina. Aquests són alguns dels proverbis obtinguts durant les investigacions:

Cantar sense follar és brut,
follar sense cantar és meravellós.

Menjar sense pintar és verd,
pintar sense menjar és artístic.

El segon cas ha fet pensar als investigadors en la necessitat d’una matriu de trets més restrictiva. La naturalesa evocativa dels proverbis fa que puguin suportar la tensió semàntica generada per un adjectiu no qualificatiu (‘verd’), més restringit semànticament, però què us sembla el següent cas, obtingut també en treball de camp:

Demolir sense menjar és calent,
menjar sense demolir és groc.

Pensem que aquest cas demostra: a/ que no cal delimitar la tria dels verbs: el ‘proverbi de la demolició i el menjar’ seria fàcilment comprès per treballadors de la construcció, i b/ els adjectius plantegen algunes friccions: ‘calent’ potser falla per estatiu, mentre que els proverbis apel·len a un temps indeterminat. ‘Groc’ pot tolerar-se, però en aquest cas, menys ‘artístic’ que el de follar i cantar, la sinestèsia està més forçada.

Com veieu, això és work in progress. Qualsevol aportació serà benvinguda.

Plagiari

PLAGIARI PER ANTICIPACIÓ

Un exemple quasi perfecte de tautograma: gairebé totes les paraules comencen per la lletra de la homenatjada.
Gràcies a la Raquel Cessada per la col·laboració.

Celebra a una dama poeta, llamada Antonia
Antes alegre andaba; ahora apenas
alcanzo olvido, ardiendo aprisionado;
armas a Antandra aumento acobardado;
aire abrazo, agua aprieto, aplico arenas.

Al áspid adormido, a las amenas
ascuas acerco atrevimiento alado,
alabanzas acuerdo al aclamado
aspecto, a quien admira antigua Atenas.

Agoara, amenazándome atrevido,
Amor aprieta aprisa arcos, aljaba;
aguardo al arrogante agradecido.

Apunta airado, al fin, amando, acaba
aquesta amante el árbol alto asido,
adonde alegre, ardiendo, antes amaba.

Francisco de Quevedo

Palíndroms

La invenció dels palíndroms s’atribueix al Sòtades de Meronea, poeta que va viure a l’Egipte dels Ptolomeus el segle III a.n.e. Amb menys vista que Licofró, l’inventor dels anagrames també a l’Alexandria ptolomea, Sòtades va fer un comentari en vers sobre el casament de Ptolomeu II amb la seva germana Arsinoe. Al rei no li va fer cap gràcia i va empresonar Sòtades, que va aconseguir fugir, amb tant mala fortuna que un almirall del rei el va capturar i el va llençar al mar en un bagul segellat.(1)

S’han conservat alguns fragments autèntics de versos de Sòtades(2). A més, va donar nom al metre sotàdic dels versos satírics.

Avui per avui un palíndrom és una paraula o frase que llegeix el mateix en dues direccions. Tot és palindròmic, com també ho és ‘Tira’m anís a la sina, marit’. A verbalia.com ens obsequien a diari amb un palíndrom.

En aquest número us presentem una variant, els palíndroms temàtics.
En Nacho Tururu, un dissenyador gràfic (http://nacho.vze.com), tarotista i expert palindromista ens n’envia alguns de propis:

Aj, naranja! (frutofobia)

España, pse (con desencanto nacional)

Mañana ñam (la víspera del banquete)

E.T., oye...¿peyote? (alien dealer)

I un palíndrom de la Marta Polbín, que va guanyar el concurs nadalenc de palíndroms 2003 convocat per Verbàlia.com:

Zapear trae paz.

1.Ateneu, XIV, p. 620; Plutarc, De educatione puerorum, 14
2. Veure J. G. Hermann, Elementa doctrinae metricae (1816)

Si vols rebre VERBiGRÀCIA, escriu-nos un correu a:

verbgracia@yahoo.es

PLAGIARI PER ANTICIPACIÓ

GLÍGLICO

Apenas él le amalaba el noema, a ella se le agolpaba el clémiso y caían en hidromurias, en salvajes ambonios, en sústalos exasperantes. Cada vez que él procuraba relamar las incopelusas, se enredaba en un grimado quejumbroso y tenía que envulsionarse de cara al nóvalo, sintiendo cómo poco a poco las arnillas se espejunaban, se iban apoltronando, reduplimiendo, hasta quedar tendido como el trimalciato de ergonamina al que se le han dejado caer unas fílulas de cariaconcia. Y sin embargo era apenas el principio, porque en un momento dado ella se tordulaba los hurgalios, consintiendo en que él aproximara suavemente sus orfelunios. Apenas se extraplumaban, algo como un ulucordio los encrestoriaba, los extrayuxtaba y paramovía, de pronto era el clinón, la esterfurosa convulcante de las mátricas, la jadehollante embocapluvia del orgumio, los esproemios del merpasmo en una sobrehumítica agopausa. ¡Evohé! ¡Evohé! Volposados en la cresta del murelio, se sentían balparamar, perlinos y márulos. Temblaba el troc, se vencían las marioplumas, y todo se resolviraba en un profundo pínice, en niolamas de argutendidas gasas, en carinias casi crueles que los ordopenaban hasta el límite de las gunfias.

Julio Cortázar, Rayuela. Capítulo 68

DEFINITORI, propositori de definicions

Existeixen tantes paraules com objectes hi ha al món, o queden coses per anomenar? Tens definicions per a aquestes paraules?

PLURIVERSITAT:
ECSAMEN:

Anagrama DU100

Ana: canvi
Gramma: escriptura

Els anagrames es van inventar quan Licofró li va fer la pilota a Ptolomeu: de dins del seu nom (Ptolemaios) en va extreure ‘Apo melitos’ (‘que prové de la mel’). Fins avui han perdurat aquest jocs que removent les lletres troben noves identitats a noms i coses.

En aquest primer número us presentem el primer anagrama original de na Marta Polbín.

Quin professor de la facultat de filologia s’amaga dins de
‘Rollita acné’?

Presentació

Endavant

les (vorr)atxes!,

per Màrius Serra

Un joc de paraules és un xoc fortuït de mots que provoca una pèrdua momentània dels sentits. Si prescindim dels paraxocs protectors de la rutina els efectes són notables, tot i que gairebé mai no cal recórrer al 061. Els impulsos que generen aquestes trompades són tan irracionals com l'enamorament. Hom pot encaterinar-se tant amb la Hepburn que acabi sentint l'impuls irrefrenable de muntar una empresa de càtering. No m'ho invento. L'empresa Catering Hepburn existeix. Perquè el xoc esdevingui joc cal que els mots implicats no en surtin il·lesos. Només així podem parlar de joc de paraules entès com a descoberta, producte o no d'una recerca, d'una associació imprevista que no es fonamenta en cap de les lleis "serioses" que regeixen les llengües humanes. Com tots els jocs, el joc de paraules prové de l'irracional, provoca un cert plaer, genera una realitat al marge i desenvolupa les seves regles.

El naixement d'aquest coratjós verb i gràcia que ara teniu a les mans és un xoc feliç. Desitjo una llarga i aperiòdica vida a aquesta magnífica iniciativa ludolingüística de Leli Vorratxes i Marta Polbín.

Endavant les atxes, encara que siguin Vorratxes!

MariusSerra@verbalia.com